Proveu el concurs polític

Conservadorisme fiscal

La despesa governamental responsable i els pressupostos equilibrats condueixen a una economia estable i a un deute reduït per a les generacions futures.

Visió general Problemes Discutir

Sobre

  • El conservadorisme fiscal és una filosofia polític-econòmica que advoca per una intervenció mínima del govern en l’economia, la reducció de la despesa pública, els impostos baixos i el deute públic mínim. És un sistema de creences que posa l’accent en la llibertat econòmica, els mercats lliures i el capitalisme. Els conservadors fiscals argumenten que el mercat lliure i el sector privat són més efectius per estimular el creixement econòmic que la intervenció del govern.

    Les arrels del conservadorisme fiscal es remunten als pensadors liberals clàssics dels segles XVIII i XIX, com Adam Smith i John Locke, que defensaven un govern limitat i la llibertat individual. Consideraven que el paper del govern s’havia de limitar a proporcionar béns públics bàsics com la defensa, la justícia i determinades infraestructures, mentre que la resta s’havia de deixar al sector privat.

    Al segle XX, el conservadorisme fiscal va evolucionar i va guanyar protagonisme com a resposta al creixement dels estats del benestar i l’augment de la intervenció del govern en l’economia. La Gran Depressió de la dècada de 1930 i les polítiques posteriors del New Deal als Estats Units, per exemple, van provocar una expansió significativa del paper del govern en l’economia. Això va provocar una reacció entre els conservadors fiscals, que van argumentar que aquestes polítiques eren ineficients, costoses i infringien les llibertats individuals.

    A la segona meitat del segle XX, el conservadorisme fiscal es va associar amb l’economia del costat de l’oferta, que argumenta que la reducció d’impostos, especialment sobre les empreses i els rics, estimula el creixement econòmic augmentant la inversió. Aquesta teoria va ser popularitzada a la dècada de 1980 pel president dels Estats Units Ronald Reagan i la primera ministra britànica Margaret Thatcher, ambdós van implementar importants retallades d’impostos i desregulació als seus respectius països.

    Malgrat les seves arrels en el pensament polític occidental, el conservadorisme fiscal no és exclusiu de cap país o regió. Ha estat adoptat pels partits polítics i governs d’arreu del món, sovint com a resposta a períodes de crisi econòmica o d’elevat deute públic. Tanmateix, les polítiques i pràctiques específiques associades al conservadorisme fiscal poden variar àmpliament segons el context polític, econòmic i social de cada país.

Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Fiscal Conservatism ? Feu el test polític per esbrinar-lo.